El 4 de novembre ens vam llevar amb la notícia que 3 municipalitats de la regió kurda, Batman, Mardin i Halfeti, estaven essent usurpades pel govern turc a través del nomenament de fideïcomissaris imposats a les administracions. Aquesta no és la primera vegada que les municipalitats Kurdes han estat apropiades pel govern i els administradors locals elegits democràticament pel poble kurd han estat destituïts del seu càrrec. Des que es va modificar la llei a través d’un decret presidencial el 2016, sota l’estat d’emergència posterior a un intent de cop d’estat fallit a Turquia, permetent el nomenament de fideïcomissaris a les administracions locals, s’han usurpat 160 municipis. 96 fideïcomissaris van ser nomenats el 2016, posteriorment, després de les eleccions locals del 2019, se’n van nomenar 59 més. Alguns dels coalcaldes del Partit Democràtic del Poble (HDP) als que se’ls va destituir del seu càrrec van ser arrestats i han passat anys empresonats. Entre ells hi havia dones, a les quals se’ls va enviar a judici per les seves declaracions feministes en marxes i accions del 25 de novembre i 8 de març, esdeveniments organitzats com a part de la lluita per l’alliberament de la dona.
Tots aquests fideïcomissaris estaven en contra del partit kurd HDP. Tot i això, les eleccions locals del 2024 van permetre guanyar de nou en totes les municipalitats originalment seves i, fins i tot, augmentar vots, aquesta vegada sota un nou nom: DEM (Partit de la Igualtat i la Democràcia dels Pobles). Avui en dia aquestes municipalitats estan sota atac. Això no ha començat avui. El 3 de juny, l’alcalde de Hakkari va ser retirat del seu càrrec per la força, El 3 de juny, l’alcalde Hakkari va ser retirat del seu càrrec per la força, i després, el 31 d’octubre es va nomenar un fideïcomissari per a Esenyurt, del districte més gran d’Istanbul.
Nosaltres, com a feministes de Turquia, veiem aquesta usurpació com un tema feminista i fem una crida a les feministes d’arreu del món perquè es posicionin en contra d’aquesta pràctica antidemocràtica. Sabem de primera mà què signifiquen les administracions locals per les dones i com els fideïcomissaris designats per l’estat són una amenaça a les vides de les dones, al seu accés a serveis públics, a la seva presència pública, a la seva representació política i a la seva lluita per la igualtat. Des del 2016, les municipalitats de la regió kurda han esdevingut instruments de repressió. Després de ser governades per fideïcomissaris durant vuit anys, s’han tornat palaus inaccessibles i barrats on la seva llengua pròpia, el kurd, s’ha prohibit. Les dones no són benvingudes dins d’aquests edificis, procedint amb el desmantellament del sistema de coalcaldia que garanteix la igualtat de representació.
Una conseqüència immediata ha estat que les dones hagin quedat excloses de tots els nivells de l’administració municipal, fins al punt que, per exemple, a Batman, el Departament Municipal de Polítiques de la Dona està encapçalat per un home – i aquest departament s’encarrega de donar respostes a casos de violència envers les dones. De la mateixa manera que les dones són expulsades dels càrrecs polítics, les institucions que empoderen les dones són desmantellades. Àrees on les dones socialitzaven fora de casa, com cuines comunes o bugaderies, han estat tancades. Algunes han passat a ser llocs on fan cursos religiosos, cedits a fundacions de caràcter religiós, altres s’han convertit en oficines matrimonials, d’altres en cafeteries per homes. Un gimnàs municipal per dones ha esdevingut un gimnàs exclusivament per homes. Els municipis s’estan dedicant a distribuir fulletons de promoció dels valors matrimonials i familiars. Aquestes accions són deliberades, el missatge és clar: l’espai públic és de i per als homes i les dones pertanyen a la llar, amb la família.
La denegació de tota mena de serveis bàsics d’infraestructures sota les administracions de fideïcomissaris també ha suposat una càrrega addicional per a les dones a causa de la divisió masclista del treball. Una manca d’aigua corrent ha acabat portant les dones a haver de carregar galledes d’aigua a casa. Els fideïcomissaris han atribuït grans deutes als ajuntaments, venent o regalant propietats públiques, vehicles i immobles als ministeris durant dècades. Un d’aquests immobles és l’oficina del Centre de Dones Selis de Batman, que va ser arrabassada a les dones i després llogada per una suma escandalosament petita. Els préstecs contrets pels fideïcomissaris tenen en alguns casos interessos més alts que la suma principal, cosa que demostra que l’ objectiu principal és incapacitar aquests municipis. Al mateix temps, els fideïcomissaris han tallat el suport financer proporcionat a les dones en refugis per a persones amb necessitats, tot i que el total de diners que suposava no era ni de lluny massa alt per assumir-ho des dels pressupostos municipals.
Després d’aquest període de destrucció, tanmateix, les dones que han pogut aconseguir el poder com coalcaldesses després de les eleccions de 2024 ja s’han posat a treballar per tornar a convertir els municipis en estructures de servei i empoderament per les dones. Els ajuntaments estaven plens de dones. Fins i tot l’impacte més immediat és inimaginable. De nou, els Departaments Municipals de Polítiques de la Dona han esdevingut actius, les municipalitats han tornat a establir i obrir centres de consulta i solidaritat per dones, cooperatives de dones, llars d’infants i molt més. Programes per distribuir compreses gratuïtes, per gestionar vacunes contra el VIH, proporcionar cursos de llenguatge de signes per a conductores d’autobús i assegurar accés gratuït al transport públic amb la targeta Jin per a dones amb pocs recursos s’han tornat a posar en marxa. Gràcies a aquests programes les ciutats han tornat a ser espais on les dones poden existir en l’espai públic com a iguals, amb demandes que mereixen atenció.
No és pas una coincidència que una de les ciutats que ha sigut l’objectiu de més atacs institucionals sigui Batman, on Gülistan Sönük és alcaldessa, una dona kurda jove que es va atrevir a presentar-se a les eleccions en contra del partit polític Hüda-Par, que manté lligams amb organitzacions paramilitars islàmiques actives en la regió des dels anys 90. El seu rival, un home que havia fet mofa dient “Permetrem a les dones triar el color de burka que porten”. Ella, però, va acabar guanyant amb un 64% dels vots, en comparació amb el 15% que va treure ell. Ara, l’objectiu del nomenament d’un fideïcomissari és portar aquesta ideologia al poder, per sobre de les voluntats de les dones kurdes.
Nosaltres, com a feministes a Turquia, no ens quedarem callades. Demanem suport internacional i que alceu la veu amb nosaltres, en solidaritat.
Què pots fer?
Compartir aquesta declaració per tal d’informar el públic i penjar contingut a les xarxes socials sobre el desenvolupament de la situació a Turquia i el nomenament de fideïcomissaris (trustees) per tal de conscienciar a tothom.Utilitzar el hashtag #feministssaynototrustees i #feministlerkayyumahayirdiyor quan comparteixis informació Enviar-nos missatges i vídeos de solidaritat a [email protected] i @feministgundemPosar pressió al teu govern per tal que critiqui aquestes praxis antidemocràtiques exercides pel Govern Turc.
Text original publicat a la revista feminista Çatlak Zemin el 5 de novembre de 2024
